A càrrec de la Companya Nostra

L'obra aborda el concepte de la millora incessant de la humanitat, una cerca que es fonamenta en la desconstrucció del cos humà i de les seves intricades parts, que evidencia una presa de consciència sobre l'existència pròpia. No es limita a una simple introspecció, sinó que planteja preguntes profundes sobre com habitem aquesta nova vida que construïm. Ens convida a redescobrir-nos constantment i a considerar, fins i tot, la possibilitat d'anul·lar-nos voluntàriament per donar pas a una nova ànima, un nou cos que busqui superar-se. Ens trobem immersos en un bucle cíclic, un procés d'autoanàlisi d'evolució constant.

Aquest projecte va rebre el suport a la creació en el programa de residències Procreació 2024-2025, un projecte del Centre Cívic i de l'Auditori Sant Martí.

La Quebrá – teatre i dansa

Intèrpretació i direcció: Irene García

Mirada externa: Sonia Gómez i Oriol López

Audiovisuals: Tristán Perèz-Martín

Idioma: Castellà

Amb una barreja explosiva d'humor àcid, dansa i crítica social, Irene García, coneguda a les xarxes com @Precaria_garcía, ens submergeix en el seu viatge com a ballarina de 40 anys que ha dedicat la seva vida a l'art, esquivant obstacles amb ironia i resistència.

Guanyadora del concurs Dones Monologuistes. Més que Muses 2023, aquesta obra és una radiografia mordaç dels sacrificis, les obsessions i les feines improbables que sostenen la carrera d'una artista. Entre la poètica de Benedet i l'humor d'Eva Hache, Irene transforma les seves dificultats en una celebració de l'autenticitat per recordar-nos que, tot i que l'art de vegades es paga amb suor i llàgrimes, continua sent una manera imbatible de jugar-se la vida.

Avui arrenca el congrés immobiliari més important de la ciutat, el BCN Sell&Rent Village, on els grans propietaris es reuneixen per continuar repartint-se el pastís. La Laia, però, no té previst anar-hi. Amb trenta-sis anys i vivint a casa dels pares, no pot trobar-se més allunyada d'aquest món. Ella l'únic que vol és independitzar-se, però la situació està impossible. En un últim intent desesperat per sortir-se'n, la Laia acabarà embolicada en un gran merder que la portarà a conèixer tota la fauna del mercat immobiliari: comercials amb corbata verda, grans tenidors que ploren, guiris que esmorzen avocado toast, polítics que només volen fer-se la foto... Una sàtira implacable i divertidíssima dels nostres dies que se'n riu absolutament de tothom.

Fitxa Artística:

Text i direcció: Xavi Morató

Música i direcció musical: Gerard Sesé

Repartiment: Xènia Nogué, Joan Sáez, Judit Malet, Gerard Sesé i Mireia Lorente-Picó/Judith Porta

Coreografia: Anna Rosell

Disseny de llums: Daniel Gener

Disseny de so: Marc Urrutia

Audiovisual: Oriol Busquet

Amb el suport de Conservas Dani

Recomanat a partir de 16 anys.

A bocafoscant.En el bosque.

Espectacle de narració oral a boca de nit.

Qui no inventa no viu.

Ana María Matute, la nena dels cabells blancs va ser una gran narradora d'històries. Els llibres eren per a ella com un bosc de misteris i l'escriptura, una manera de perseguir ocells i paraules.

La imaginació i el joc, li van permetre crear un univers on la realitat va més enllà de la raó, criatures fantàstiques que s'amaguen dins els boscos. Bruixes voladores, ogres i gegants, nimfes, dimonis, fades, dones d'aigua. Les veus dels habitants del cor del món.

Amb la col·laboració de Editorial Libros El Zorro Rojo.

A càrrec de mOn mas

A partir de 4 anys

La iniciativa del Districte té com a objectiu promocionar el teatre local amb la col·laboració de diferents entitats i companyies de teatre amateur dels barris.

El Centre Cívic Vil·la Urània acull les quatre obres de teatre, que són gratuïtes amb inscripció prèvia, presencial al centre cívic o al web,

Programació

Teatre: 'Què li va passar a l'Antoni?'

Dijous 26/02/2026 de 19 a 20 h

En un poble d'alta muntanya, l'Angelina es troba el seu marit mort a casa seva.

Teatre: 'La sala és plena'

** **Divendres 27/02/2026 de 19 a 20 h

És la història d'un metge jove que no té clients, fins que un dia es troba la sala plena i…

Teatre: 'Hotel estrellat'

** **Dijous 05/03/2026 de 19 a 20 h

La recepció d'un hotel esdevé l'escenari on desfilen tota mena de personatges.

Teatre: 'Gente bien... però no tant'

Dissabte 07/03/2026 de 18 a 19 h

Adaptació lliure del sainet 'Gente bien' de Santiago Rusiñol que es va estrenar a Barcelona l'any 1917, en ple regnat d'Alfons XIII.

A càrrec de Katia Calmet i Paloma Zarzuela

Off the Archeological Record és un documental que explica les històries de vida de set arqueòlogues espanyoles de diferents generacions. A través dels seus testimonis ens endinsem a conèixer les experiències de les dones dins d'aquesta apassionant i dura professió. En les entrevistes es reflexiona sobre la precarietat, el lideratge, la maternitat o la sororitat, qüestions que influeixen en la continuïtat (o no) de les carreres laborals de les dones. El film traça un recorregut compartit per les generacions passades, presents i futures per a reivindicar la igualtat de gènere en l'arqueologia. Cinefòrum a càrrec de Katia Calmet, directora del documental i Paloma Zarzuela, arqueòloga i investigadora.

Berta Puidgdemasa és una arpista enèrgica, alegre i atípica. De formació clàssica però en constant recerca d'innovació sonora, artística i cultural.

A "Les Yeux Fermés" se'ns proposa un viatge al món dels Somnis. Per fer-ho s'utilitzarà una arpa preparada (fent referència al pianopreparat de John Cage); sons produïts pels dits de l'artista però també baquetes de timbales, pues de guitarra, espàtules, pinces, claus angleses, forquilles, culleres,.. Un concert que és una invitació a despertar-se amb els ulls clucs.

A càrrec de Berta Puigdemasa

Direcció: Susanna Edwards, 2025, Suècia, Noruega, Dinamarca, 90 min. VO en suec, turc i persa i subtitulada en català.

Una unitat especial de la policia sueca es dedica a protegir la llibertat d'expressió en una societat cada cop més polaritzada. A través del diàleg i la mediació, aquests agents intenten calmar tensions durant protestes, campanyes electorals i conflictes socials, alhora que demostren que la paraula pot ser una arma més poderosa que la força. Cinefòrum a per determinar.

Presentat pel professor de cinema Xavier Benajas.

Direcció: Ingmar Bergman. Any 1968.

Un viatge a la deriva per la precarietat de les nostres vides en un món perpètuament conjugat en la immediatesa del present.

Weltschmerz (títol provisional) neix de l'angoixa davant de l'estat de crisi permanent en el què sembla que estem condemnats a viure en els nostres dies en un món perpètuament conjugat en la immediatesa del present, però sobretot neix de la certesa, segurament infundada, que és tan sols compartint aquestes angoixes amb els altres que, d'alguna manera, serem capaços de sintonitzar-nos en algun tipus, probablement disfuncional però encoratjador, de comunitat.

Fitxa artística:

Autoria i direcció: Ferran Dordal Lalueza

Amb: Clara Aguilar, Ferran Dordal Lalueza, Albert Pérez Hidalgo i Marc Salicrú

Espai escènic i il·luminació: Marc Salicrú

Música i espai sonor: Clara Aguilar

Veu en off: Albert Prat

Ajudantia de direcció: Olivia Basora Font

Assistència d'escenografia: Carolina Sánchez

Construcció escenografia: Taller d'Escenografia Castells

Fotografies d'escena: César Font

Producció executiva: Helena Font

Agraïments: Pau Masaló, Albert Arribas, Sílvia Delagneau, Carlota Subirós, Alba Pujol, Mireia Farrarons, Victoria Szpunberg, Lara Díez, Nicolas Chevallier, Sala Beckett, La Brutal i Irena Visa

Si fuera una película és una peça que explora les possibilitats del so en el cinema per pensar l'escena teatral. Un so que dramatitza, ficciona o re-significa les imatges que toca, que produeix estranyesa, humor o es converteix en metàfora viatjant del versemblant a l'irreal. Aquesta superposició d'elements narratius —el so lligat al cinematogràfic i l'escena — ens mostra les potencialitats d'ambdós. El so com a generador de possibles il·limitats i l'escena amb el seu codi infinit de representació.

Recomanat a partir de 14 anys.

A càrrec de: Cia. Pepa Plana

De: Joan Arqué

Edat recomanada: Públic adult

Durada: 70 min.

Idioma: Català

Veus que no veus reinterpreta les "entrades clàssiques" del circ amb dues pallasses, Pepa Plana i Clara del Ruste, explorant el seu significat des d'una perspectiva femenina. No es tracta només de riure, sinó també de jugar i provocar.

Aquesta programació forma part del circuit Escena.

Manifestacions. Crema d'Alcorans. Accions pel clima. A l'ull de l'huracà hi ha un grup de policies suecs encarregats de protegir el dret a la llibertat d'expressió. Una societat polaritzada és la seva realitat quotidiana. Un grup de persones amb conviccions fortes, unides per l'humor i una vocació comuna: defensar la democràcia amb el diàleg com a arma.

De: Susanna Edwards

On: Suècia, Noruega

Durada: 90 min.

Solidaritat i cooperació en temps de crisi.

Cinc joves que viuen als carrers de Medellín emprenen un viatge per recuperar unes terres promeses.

Guanyadora de la Concha d'Or a San Sebastián 2022, la pel·lícula combina realisme i poesia per parlar de fraternitat, resistència i dignitat.

Durada: 110 min.

Edat recomanada: més de 16 anys.

Idioma: VO castellà. Subtítols: castellà. AudescMobile.

El podcast arriba als escenaris en un directe que el converteix en un xou.

Taller de Músics Escola Superior d'Estudis Musicals

Això no és un concert ordinari. Tampoc no és una conferència. Però hi ha música en directe i hi ha dissertacions sobre teoria musical.

Durant tres sessions complementàries entre si, Skye i Jan Tassani parlen al voltant de la improvisació guiada, de la música minimal i del minimalisme, així com del procés creatiu, i intercalen composicions relacionades.

El resultat de tot plegat és el pòdcast No me llames melómano, que es converteix en un xou en què es combinen els aspectes teòrics i pràctics de la música. Conversa en castellà.

INTÈRPRETS

Skye, piano, baix i violoncel

Jan Tassani, violí, guitarra i veu

Entre presència i absència, intimitat i exposició, individu i col·lectiu, la veu es revela alhora com un fenomen sonor i un espai d'expressió i resistència. Com si fossin una cartografia fragmentada, les pel·lícules d'aquesta sessió exploren la veu en la seva materialitat i en les seves ressonàncies simbòliques, mitjançant diferents estratègies. La veu hi murmura, crida, s'interromp, s'entrellaça amb altres veus, se separa del cos que l'emet i en qüestiona l'autoritat i el sentit, i va obrint nous camins d'enunciació i escolta.

Dreyer's Quote, Friedl vom Gröller, 2001-2002, 16 mm, 8 min, sense so; Mediations (towards a remake of Soundings), Gary Hill, 1979-1986, digital, 4 min; Solidarity, Joyce Wieland, 1973, 16 mm, 10 min, ; Silent, Pauline Boudry i Renate Lorenz, 2016, digital, 7 min; Harmonica, Larry Gottheim, 1971, 16 mm, 11 min; Mutiny, Abigail Child, 1982-1983, 16 mm, 10 min; Om, John Smith, 1986, 16 mm, 4 min; So Much I Want to Say, Mona Hatoum, 1983, digital, 5 min; Opaque, Pauline Boudry i Renate Lorenz, 2014, 16 mm a digital, 10 min; California Telephone, Haruko Tanaka, 2003, 16 mm, 4 min.

Dreyer's Quote, procedent de Sixpack Film. Mediations (towards a remake of Soundings), procedent d'Electronic Arts Intermix. Solidarity i Mutiny, procedents de Lightcone. Silent i Opaque, cortesia de Pauline Baudry i Renate Lorenz. Harmonica, procedent de Filmmakers' Coop. Om _i _So Much I Want to Say, procedents de Lux. California Telephone, procedent de l'Academy Film Archive

Obra dins del gènere teatral de l'absurd amb un to intimista però sarcàstic que reflecteix la frustació i resignació d'unes vides lluny del que havien somiat.

Partint de la premisa de que la vida no té cap propòsit, la comunicació és impossible i l'existència del ser humà és absurda, quatre personatges esperaran pacientment en una sala indeterminada. Se'ls ha promès que en breu rebran una molt bona notícia que els canviarà la vida. Què és el que esperen? Tan sols ells ho saben. Aquesta espera però esdevindrà llarga, incòmoda i ridícula.

Abatuts per l'aborriment i derrotats per la impaciència els quatre viuran les situacions més inverosímils sota un ocurrent humor absurd.

Fitxa Artística:

Autoria i Direcció Míriam Puntí

Producció Associació Cultural Món Animal

Imatge i Video Montse Busquets

Disseny de llums Aleix Ramisa

Tècnic de llums i So Pau Plana

Intèrprets Toni Alonso, Jaume Forés, Montse Rodríguez i Mireia Torné

Veu en off Ramon Canals

Agraïments El Círcol, La Calòrica

T'agrada gaudir del bon cinema i compartir opinions? Vine a la sessió de cinefòrum on projectarem El 47, un film que explica la història d'un acte de dissidència pacífica i del moviment veïnal de base que, l'any 1978, va transformar Barcelona i va canviar per sempre la imatge dels seus suburbis.

Xerrada divulgativa a càrrec d'Anastasi Rinos, muntador de pel·lícules com Bilbao i Caniche.

El muntatge és el lloc on una pel·lícula s'acaba d'escriure. En aquesta masterclass, Anastasi Rinos proposa una anàlisi profunda del muntatge com a eina narrativa a partir del seu treball al cinema de Bigas Luna, centrant la mirada en tres títols clau: Bilbao, Caniche i Reborn. A través d'aquestes obres, la sessió explora com el ritme, l'el·lipsi, la fragmentació del relat i la relació entre imatge, so i silenci construeixen atmosferes carregades de tensió psicològica i de sentit en un cinema provocador i profundament autoral.

Figura essencial del muntatge al cinema espanyol des de finals dels anys setanta, Rinos va ser decisiu en la construcció del llenguatge visual de les primeres pel·lícules de Bigas Luna i forma part d'una generació que va contribuir a la modernització del cinema espanyol. Amb exemples concrets, la masterclass reflexiona sobre la col·laboració entre muntador i director i sobre el muntatge com a espai d'escriptura final, on l'editor acompanya la mirada de l'autor sense imposar-la. Una classe imprescindible per comprendre el paper del muntador com a creador invisible i la importància del muntatge a la construcció d'universos cinematogràfics únics.

Organitza: Escuela Treintaycinco mm

L'Acadèmia de Cinema juntament amb RNE homenatgen Gonzalo Suárez, Goya d'Honor 2026. La Junta Directiva de l'Acadèmia ha decidit, per unanimitat, atorgar aquest premi honorífic al veterà cineasta asturià per "una trajectòria des de la qual ha desenvolupat una filmografia sorprenent, en què ha experimentat amb totes cinema comercial i adaptacions literàries pròpies i alienes. Home clau en la cultura espanyola dels darrers seixanta anys, és, a més, un referent indubtable d'intel·ligència i sentit de l'humor".

Ficció Sonora: Remando al viento

Gonzalo Suárez rebrà el guardó a la ciutat on va realitzar les seves primeres pel·lícules i va publicar els primers llibres i per celebrar el seu cinema, s'ha realitzat una ficció sonora d'una de les seves pel·lícules més emblemàtiques: Remant al vent, que va obtenir 6 premis goia, destacant el de millor direcció. La Ficció estarà precedida per una trobada amb el mateix Gonzalo Suárez La iniciativa consistirà en una lectura dramatitzada del llargmetratge interpretada per reconeguts actors i actrius del panorama nacional i que serà emesa des del Palau de la Música en directe i de cara al públic.

Presentem aquesta peça en procés de creació que rep el suport del projecte TT Tenir Temps del Mercat de les Flors amb Fundació Banc Sabadell. _Cut One's Teeth _prové del modisme anglès 'to cut one's teeth', que fa referència al fet d'aprendre alguna cosa de zero, d'anar adquirint experiència fins a dominar-ho. Així neix la idea de Mabel Olea d'escenificar la seva proclamació com a artista, vinculant la seva imatge amb la d'un diamant per tal de representar el viatge de transformació d'un diamant en brut a un diamant polit. Es tracta d'una exploració de la perfecció i la bellesa. A partir d'una proposta de moviment precisa que beu de l'imaginari de la dansa i la ballarina clàssica, l'artista esculpeix el cos com si fos un diamant tallant-se a sí mateix.

Mabel Olea és ballarina-performer i coreògrafa; les seves peces escèniques i creacions audiovisuals tenen l'objectiu de traçar noves narratives en la dansa i la performance que permetin replantejar els formats de creació. La seva proposta artística destaca pel compromís, l'humor i la ironia, amb moviments poc usuals que juguen amb els límits del cos. Paral·lelament a la seva obra pròpia, treballa amb altres artistes tant del món de la dansa i la performance com de l'audiovisual, el cinema i el teatre: Marta Pazos, Marie Gyselbrecht, Javier Ambrossi i Javier Calvo, Núria Guiu, Les Impuxibles, Pablo Messiez, Rigoberta Bandini… entre molts altres.

Creació, direcció i interpretació Mabel Olea / Dramatúrgia Marc Cartanyà / Música Will Ross / Il·luminació i escenografia Oscila / Vestuari Joan Ros / Producció Cristina Sanz-Gadea

Amb el recolzament CCCB, Fabra i Coats, L'Estruch fàbrica de creació de les Arts en Viu, Beques Barcelona Crea 2023, Beques OSIC 2023, Palau Alòs i Grec Festival / Residència nunart

En un poble d'alta muntanya, l'Angelina es troba el seu marit mort a casa seva. S'obre una investigació per esbrinar qui és l'assassí.

** **

A càrrec del grup de teatre Molt Particular.