Josep Cercós i Fransí (Barcelona, 1925-1989) va desenvolupar una trajectòria que, tot i que avui és poc coneguda, resulta clau per comprendre els processos de renovació de la música a Catalunya durant la segona meitat del segle XX. En el marc de l'any commemoratiu del centenari del seu naixement, aquesta exposició proposa contribuir al coneixement de la seva figura i situar-la en el context cultural i musical del seu temps.
Cercós, pianista i compositor, s'estima la gran tradició de la música clàssica i, alhora, està atent al trencament que significa la música del segle XX. A finals dels anys quaranta participa en les trobades de joves compositors a l'Institut Francès de Barcelona i, poc després, viatja a l'estranger, a Suïssa, per estudiar els fonaments de la "música nova". És, doncs, un dels pioners de l'avantguarda musical catalana. A finals dels cinquanta intenta poder viure de la composició i prova fortuna a Barcelona, Madrid, París i Ginebra. A finals dels anys seixanta, desencisat de les dinàmiques imperants, inicia un procés d'allunyament de l'experimentació musical més rupturista.
Cercós viu una joventut i una maduresa plenes de dificultats econòmiques dins la gris Barcelona del franquisme. En aquest clima enrarit s'aproxima als mons de les arts plàstiques, del ballet i del teatre, i pren consciència, com tants altres artistes i intel·lectuals del moment, de la necessitat de resistir-se políticament i públicament a la dictadura.
Cercós entén la música com quelcom vertaderament seriós. En respecta la tradició i, tot i voler-la renovar, s'oposa a algunes derives experimentals pròpies de certes avantguardes, que considera que la violenten, i hi pren distància. La seva música és nova i, alhora, inclassificable dins dels "ismes" musicals d'aquells anys, motiu pel qual ha estat difícil d'encaixar-la en les històries de la música catalana. Normalitzar la cultura del país implica, també, integrar-hi camins heterodoxos com el de Cercós.
Comissariat: Bernat Cabré i Helena Martín-Nieva.
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.