Entre presència i absència, intimitat i exposició, individu i col·lectiu, la veu es revela alhora com un fenomen sonor i un espai d'expressió i resistència. Com si fossin una cartografia fragmentada, les pel·lícules d'aquesta sessió exploren la veu en la seva materialitat i en les seves ressonàncies simbòliques, mitjançant diferents estratègies. La veu hi murmura, crida, s'interromp, s'entrellaça amb altres veus, se separa del cos que l'emet i en qüestiona l'autoritat i el sentit, i va obrint nous camins d'enunciació i escolta.

Dreyer's Quote, Friedl vom Gröller, 2001-2002, 16 mm, 8 min, sense so; Mediations (towards a remake of Soundings), Gary Hill, 1979-1986, digital, 4 min; Solidarity, Joyce Wieland, 1973, 16 mm, 10 min, ; Silent, Pauline Boudry i Renate Lorenz, 2016, digital, 7 min; Harmonica, Larry Gottheim, 1971, 16 mm, 11 min; Mutiny, Abigail Child, 1982-1983, 16 mm, 10 min; Om, John Smith, 1986, 16 mm, 4 min; So Much I Want to Say, Mona Hatoum, 1983, digital, 5 min; Opaque, Pauline Boudry i Renate Lorenz, 2014, 16 mm a digital, 10 min; California Telephone, Haruko Tanaka, 2003, 16 mm, 4 min.

Dreyer's Quote, procedent de Sixpack Film. Mediations (towards a remake of Soundings), procedent d'Electronic Arts Intermix. Solidarity i Mutiny, procedents de Lightcone. Silent i Opaque, cortesia de Pauline Baudry i Renate Lorenz. Harmonica, procedent de Filmmakers' Coop. Om _i _So Much I Want to Say, procedents de Lux. California Telephone, procedent de l'Academy Film Archive