Showing events on Thursday Feb 26, 2026 within Music category.
A càrrec de Valeri Cabòs i Mur, músic, component del grup Remor de Mar, conferenciant i professor de tallers de música clàssica, i de Laura Furró
En aquesta sessió descobrirem la rumba cubana i la rumba catalana d'una manera molt especial: amb una conferència concert a càrrec del meravellós duo que formen el Valeri Cabòs i la Marta Furró!
Obres de W.A.Mozart, Nicolas Bacri i Konstantia Gourzi
Lana Trotovsek, violí
Maria Canyigueral, piano
En el quart dels concerts dirigits per la Maria Canyigueral del VI Cicle de Música de Cambra del Teatre de Sarrià,, sota el títol Dialogant amb Mozart, la violinista Lana Trotovsek i la pianista Maria Canyigueral, ens proposen un viatge sonor que uneix passat i present a través d'un diàleg viu amb l'univers mozartià.
El programa presenta una selecció de Sonates de W.A.Mozart, veritables pedres angulars del repertori per a violí i piano, en conversa amb dues obres contemporànies: l'estrena d'una Sonata de Nicolas Bacri, dedicada al duo Trotovsek-Canyigueral i inspirada en la música i l'esperit de Mozart, i l'Hommage à Mozart, de Konstantia Gourzi, una peça que ret tribut al mestre de Salzburg des d'una mirada actual i personal.
Una ocasió excepcional per escoltar com la música de Mozart continua desafiant el pas del temps i una oportunitat per descobrir dues de les veus creatives actuals més actives del panorama musical europeu.
El concert comptarà amb els comentaris i introducció de Xavier Chavarria, musicòleg i realitzador de Catalunya Música.
PROGRAMA
Hommage à Mozart, KONSTANTIA GOURZI (1962)
Sonata en Sol Major KV 301, W.A.MOZART (1756-1791)
Sonata n.5 Op.167 'Omaggio a Mozart', NICOLAS BACRI (1961) (*) Estrena mundial
Sonata en Do Major KV 303, W.A.MOZART (1756-1791)
La Quebrá – teatre i dansa
Intèrpretació i direcció: Irene García
Mirada externa: Sonia Gómez i Oriol López
Audiovisuals: Tristán Perèz-Martín
Idioma: Castellà
Amb una barreja explosiva d'humor àcid, dansa i crítica social, Irene García, coneguda a les xarxes com @Precaria_garcía, ens submergeix en el seu viatge com a ballarina de 40 anys que ha dedicat la seva vida a l'art, esquivant obstacles amb ironia i resistència.
Guanyadora del concurs Dones Monologuistes. Més que Muses 2023, aquesta obra és una radiografia mordaç dels sacrificis, les obsessions i les feines improbables que sostenen la carrera d'una artista. Entre la poètica de Benedet i l'humor d'Eva Hache, Irene transforma les seves dificultats en una celebració de l'autenticitat per recordar-nos que, tot i que l'art de vegades es paga amb suor i llàgrimes, continua sent una manera imbatible de jugar-se la vida.
L'any 1996, Joan Manuel Serrat va celebrar al Palau Sant Jordi un homenatge als seus companys de la Nova Cançó i a alguns autors i poetes que van influir en el seu desenvolupament. D'aquell concert en va sortir un doble disc titulat BANDA SONORA D'UN TEMPS, D'UN PAÍS.
Trenta anys després d'aquell homenatge, Borja Penalba i Meritxell Gené s'han reunit per tornar-hi. Després de l'èxit de la preestrena als Estats Units, Penalba i Gené arriben amb D'un temps, d'un país, un espectacle de nova creació d'homenatge als grans noms de la Nova Cançó, produït pel Festival Barnasants.
Es tracta d'un viatge sonor que dialoga amb l'essència dels grans noms com Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Raimon, Ovidi Montllor, Isidor Marí, entre moltes altres veus que han marcat diverses generacions. Amb una sensibilitat exquisida i una complicitat artística que travessa l'escenari, Penalba i Gené revisiten aquestes cançons des del present, amb arranjaments propis i una mirada contemporània que en preserva la força poètica i emocional. El resultat és un concert ple de llum, memòria i mediterraneïtat, on la tradició es transforma en una experiència viva i actual.
Aquest espectacle és molt més que un tribut: és un acte d'amor cap a una manera de fer cançó que ha definit un país i una cultura. Borja Penalba i Meritxell Gené encarnen aquesta herència amb respecte, personalitat i una profunditat artística que fa vibrar el públic des del primer acord. Una invitació a redescobrir les arrels de la nostra música i a celebrar la força d'un patrimoni sonor que continua emocionant arreu del món.
Avui arrenca el congrés immobiliari més important de la ciutat, el BCN Sell&Rent Village, on els grans propietaris es reuneixen per continuar repartint-se el pastís. La Laia, però, no té previst anar-hi. Amb trenta-sis anys i vivint a casa dels pares, no pot trobar-se més allunyada d'aquest món. Ella l'únic que vol és independitzar-se, però la situació està impossible. En un últim intent desesperat per sortir-se'n, la Laia acabarà embolicada en un gran merder que la portarà a conèixer tota la fauna del mercat immobiliari: comercials amb corbata verda, grans tenidors que ploren, guiris que esmorzen avocado toast, polítics que només volen fer-se la foto... Una sàtira implacable i divertidíssima dels nostres dies que se'n riu absolutament de tothom.
Fitxa Artística:
Text i direcció: Xavi Morató
Música i direcció musical: Gerard Sesé
Repartiment: Xènia Nogué, Joan Sáez, Judit Malet, Gerard Sesé i Mireia Lorente-Picó/Judith Porta
Coreografia: Anna Rosell
Disseny de llums: Daniel Gener
Disseny de so: Marc Urrutia
Audiovisual: Oriol Busquet
Amb el suport de Conservas Dani
Recomanat a partir de 16 anys.
Marina Palau és una cantautora del Vallès Oriental nascuda l'any 2000. Graduada en musicologia, acaba de treure el seu disc debut, "No sé com ni quan", un projecte que neix de la necessitat d'expressar-se a través de la música després d'anys component de manera íntima i personal.
La seva veu dolça i propera s'acompanya de la seva banda per donar vida a les cançons del disc i obrir al públic el seu univers propi on conflueixen el pop, el folk i la cançó d'autor.
Components: Marina Palau (guitarra elèctrica i veu), Claudia García (baix elèctric i veu) i Òscar Covisa (bateria, ukelele i clarinet).
Fitxa artística
Guillem Gràcia, violoncel
Programa
E. Casals: Suite en Re menor
K. Saariaho: Set papallones
J. Dall'Abaco: 11 Capricis per a violoncel sol
J. Magrané: obra estrena absoluta
Guillem Gràcia va iniciar els seus estudis de violoncel als sis anys i va debutar com a solista als tretze, amb un concert del qual es va destacar un so d'una "qualitat i musicalitat impecables". Ha tocat a l'Auditorio Nacional de Música de Madrid, al Palau de la Música Catalana i al Gran Teatre del Liceu. D'entre els seus guardons, destaquen el premi absolut al Concurs Internacional MiN el 2018 (Narvik, Noruega) i el primer premi al certamen Intercentros Melómano d'Interpretació també el 2018.
A càrrec del professorat i de l'alumnat de l'escola Ritme i So
Amb la col·laboració de les escoles de música del Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Berta Puidgdemasa és una arpista enèrgica, alegre i atípica. De formació clàssica però en constant recerca d'innovació sonora, artística i cultural.
A "Les Yeux Fermés" se'ns proposa un viatge al món dels Somnis. Per fer-ho s'utilitzarà una arpa preparada (fent referència al pianopreparat de John Cage); sons produïts pels dits de l'artista però també baquetes de timbales, pues de guitarra, espàtules, pinces, claus angleses, forquilles, culleres,.. Un concert que és una invitació a despertar-se amb els ulls clucs.
A càrrec de Berta Puigdemasa
Artistes
Anna Vinnitskaya, piano
Repertori:
Maurice Ravel: Sonatine (195) 12′
Maurice Ravel: Pavane pour une infante défunte (1899) 6′
Maurice Ravel: Jeux d'eau (1902) 6′
Aleksandr Skriabin: Sonata n. 3 en fa # m, op. 23 (1897-1898) 19′
Johannes Brahms: Tres intermezzi per a piano, op. 117 (1892) 16′
Serguei Rakhmàninov: Variacions sobre un tema de Corelli, op. 42 (1931) 19′
Mono de Ilú – Jam de Salsa en directe. Classe de ball + jam: 15 € | Només jam: 10 €
Prepara't per a una nit de pura energia llatina amb Mono de Ilú, una orquestra que porta la salsa de sempre amb la força i la frescor d'avui. Durant 1 hora i mitja de concert ballable, gaudiràs d'un repertori que ret homenatge a llegendes com Ismael Rivera, El Gran Combo de Puerto Rico, Ray Barretto i Héctor Lavoe, amb arranjaments propis que mantenen viva la tradició i la vesteixen amb un so actual i potent.
Aquest concert està pensat especialment per als balladors: cançons de durada perfecta, respectant les estructures originals perquè la pista mai perdi el ritme ni la connexió. Ideal per mantenir-te ballant i gaudint tota la nit.
Programa:
20:00 – Classe de salsa cubana en parella: trenca el gel, aprèn passos i escalfa motors.
21:00 – 23:00 – Concert/Jam de Salsa amb Mono de Ilú.
23:00 – 00:30 – Festa de salsa per continuar ballant fins al final.
El jazz, música d'autoria afroamericana, és resultat de moltes confluències (pobles, circumstàncies, cultures…). Però no sempre mescles i fusions són garantia de bons resultats. Passarem per la cocteleria del jazz per comprovar quines productes han esdevingut bones barrejazz.
Quan es parla de Goran Bregović, es parla de l'essència de l'energia del ritme, de la festa i de l'ànima de l'Est d'Europa. Nascut a Sarajevo el 1950, ha recorregut el món amb una música vibrant que fusiona les arrels folklòriques dels Balcans amb una explosió electrònica que fa tremolar. Des del 1966, quan va començar a tocar com a baixista en el grup Bestije, fins a la seva llegendària banda sonora per a 'El tiempo de los gitanos' de Kusturica, Bregović ha estat l'arquitecte d'una música que transcendeix cultures i fronteres, un veritable viatge sonor.
Amb el seu elèctric directe, porta la tradició i la modernitat de la mà, creant una aliança que fa que el seu so sigui inconfusible: veus búlgares carregades de passió, fanfàrries de metalls que criden a l'alegria i el ritme frenètic d'un bombo que marca el camí d'una festa imparable que podrem gaudir el 26 de febrer de 2026 a l'Hivernacle – Poble Espanyol!
Un disc amb el qual tornaran a marcar un abans i un després en la seva trajectòria. Un grup emblema de l'escena pop rock nacional. I una nit que serà èpica; Sidonie presenten el seu nou àlbum "Catalan Graffiti", el primer de tota la seva carrera cantat íntegrament en català!
El nou treball, que veurà la llum el pròxim 14 de novembre, arriba precedit per dos singles que marquen el camí d'aquesta nova etapa: "Et puc odiar molt més" i "Sé". I si una cosa sabem del cert, és que el concert de presentació el 27 de febrer a la Sala Apolo promet ser apoteòsic!
Si fuera una película és una peça que explora les possibilitats del so en el cinema per pensar l'escena teatral. Un so que dramatitza, ficciona o re-significa les imatges que toca, que produeix estranyesa, humor o es converteix en metàfora viatjant del versemblant a l'irreal. Aquesta superposició d'elements narratius —el so lligat al cinematogràfic i l'escena — ens mostra les potencialitats d'ambdós. El so com a generador de possibles il·limitats i l'escena amb el seu codi infinit de representació.
Recomanat a partir de 14 anys.
El podcast arriba als escenaris en un directe que el converteix en un xou.
L'artista Fito Conesa presenta una partitura inspirada en l'obra teatral Ubú Rei, d'Alfred Jarry. Es tracta d'una performance site-specific en la qual, durant aproximadament 15 minuts, una seqüència de glissandos, síncopes i melodies fragmentades conformen un exercici d'ordre i caos, de recerca i fracàs d'un patró normatiu. La peça Desfilar l'ornament és un cant a allò anàrquic, a la dificultat d'avançar i de compondre des de l'absència d'estructura en temps regits per la norma. Tres músics interpreten una peça d'arrel clàssica i devenir contemporani: veus que es busquen i es freguen tímidament, teixint, en sincopada similitud, una filera d'acords a la recerca d'un possible acord.
Aquesta peça ha estat activada prèviament a Hauser & Wirth, Menorca, i al F_estival Fuego Fatuo_, Oporto.
L'amor. Ai, l'amor! El duet format per Frida Rubies i Dani Sánchez explora totes les formes que pot adoptar aquest sentiment universal.
L'audició Les mil cares de l'amor transita des de la pèrdua a la nostàlgia, passa per la passió més intensa o l'afecte més pur i submergeix el públic en les grans històries que han inspirat generació rere generació.
Temes de Queen, Elton John, Sau o Alejandro Sanz i composicions de collita pròpia recorden que l'amor és arreu i que continua sent el fil que uneix la humanitat.
Intèrprets:
Frida Rubies, veu
Dani Sánchez, guitarra
Taller de Músics Escola Superior d'Estudis Musicals
Això no és un concert ordinari. Tampoc no és una conferència. Però hi ha música en directe i hi ha dissertacions sobre teoria musical.
Durant tres sessions complementàries entre si, Skye i Jan Tassani parlen al voltant de la improvisació guiada, de la música minimal i del minimalisme, així com del procés creatiu, i intercalen composicions relacionades.
El resultat de tot plegat és el pòdcast No me llames melómano, que es converteix en un xou en què es combinen els aspectes teòrics i pràctics de la música. Conversa en castellà.
INTÈRPRETS
Skye, piano, baix i violoncel
Jan Tassani, violí, guitarra i veu
D'Itàlia a Buenos Aires, la música traça un fil invisible entre Europa i l'Argentina.
La travessia comença amb l'elegància lírica de Paganini, símbol del virtuosisme italià, avança cap als colors de l'impressionisme francès i
enllaça amb Manuel de Falla i l'aire nacional espanyol.
Continua amb l'encant evocador d'Isaac Albéniz i la guitarra moderna de Máximo Pujol, abans d'arribar a Astor Piazzolla, on tango i modernitat
es fusionen. Una travessia sonora del romanticisme europeu al batec urbà argentí.
Intèrprets:
Pol Lobo, guitarra
Àlvaro Sánchez, violí
Trio de flamenc
Escola Superior de Música de Catalunya - ESMUC
Tres dones al centre de l'escenari, un flamenc que respira tradició i que s'obre camí amb aires contemporanis. El repertori d'aquest trio, format a l'Escola Superior de Música de Catalunya, combina cante, ball i guitarra i un detall inesperat: incorpora l'aportació de la cantaora, que també toca la viola. El resultat de la combinació és una sonoritat singular, reconeixible i poc habitual dins del flamenc actual. Una proposta que manté l'essència del gènere mentre l'obre a nous matisos.
Intèrprets: Irene Zugaza, veu, viola i palmes Ángela Zarzuela, guitarra flamenca Isabel Rivera, ball flamenc i palmes
Obres de
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Preludi en Sol Major BWV 1007
Variacions Goldberg, BWV 988
Intèrprets
Eduard Martínez Borruell, clavecí
Víctor de Diego Quartet – Presentació del nou disc
VÍCTOR DE DIEGO "HAIZE BERRIAK"
Temes originals i alguns d'altres autors arranjats. El grup interpreta jazz modern sense perdre l'essència del swing.
"Haize Berriak" presenta una selecció cuidada de vuit temes: quatre composicions originals de Víctor de Diego i quatre arranjaments d'altres autors, concebuts per mantenir coherència estilística i narrativa al llarg del disc.
El projecte s'articula sobre un llenguatge contemporani que assimila l'herència dels grans referents del jazz i la transforma en una proposta personal, coherent i plenament actual.
Sobre el projecte
"Haize Berriak" —vents nous, en euskera— simbolitza la recerca de noves direccions dins d'un llenguatge propi i madur. Amb aquesta formació, Víctor de Diego consolida una sonoritat oberta i expressiva, on la interacció i l'escolta són essencials.
Victor de Diego saxo tenor · Roger Mas piano · Giuseppe Campisi contrabaix · Andreu Pitarch bateria
Concert solidari contra la repressió de les lluites pro Palestina amb Tribade, Santa Salut, Maruja Limón, DJ Trapella, Cancharela, Elane, Maio.
"Sempre amb les que resisteixen" és una jornada de música i lluita en defensa de Palestina i un crit contra el colonialisme. Des del 2023, només a la ciutat de Barcelona, hi ha desenes d'expedients judicials contra les que s'han manifestat o fet accions en solidaritat amb el poble palestí. La jornada de música i lluita destinarà tots els beneficis a caixes solidàries per pagar despeses judicials, però també busca seguir parlant de Palestina. Recordar que el genocidi, l'apartheid, i l'ocupació colonial també té tentacles aquí i que no seria possible sense la complicitat dels estats europeus.
Diferents artistes de l'escena musical urbana es donaran cita el proper dijous 26 de febrer a la Sala Paral·lel 62 per celebrar la resistència i estendre la solidaritat contra la repressió.
T'hi esperem!
Escolta comentada del disc de Mar Pujol "Cançons de rebost" (Hidden Track, 2024), Millor disc de Cançó d'autor per l'Enderrock (2025).
Entrarem al rebost on habiten les cançons de la Mar Pujol escoltant el seu darrer treball en format vinil. Mentre conversem sobre les cançons, processos de composició i gravació, donarem resposta a d'altres temes que sorgeixin envers l'imaginari de la cantautora.
Activitat paral·lela al concert de MAR PUJOL el divendres 6 de març, a les 20 h, al CC Albareda.
Presentem aquesta peça en procés de creació que rep el suport del projecte TT Tenir Temps del Mercat de les Flors amb Fundació Banc Sabadell. _Cut One's Teeth _prové del modisme anglès 'to cut one's teeth', que fa referència al fet d'aprendre alguna cosa de zero, d'anar adquirint experiència fins a dominar-ho. Així neix la idea de Mabel Olea d'escenificar la seva proclamació com a artista, vinculant la seva imatge amb la d'un diamant per tal de representar el viatge de transformació d'un diamant en brut a un diamant polit. Es tracta d'una exploració de la perfecció i la bellesa. A partir d'una proposta de moviment precisa que beu de l'imaginari de la dansa i la ballarina clàssica, l'artista esculpeix el cos com si fos un diamant tallant-se a sí mateix.
Mabel Olea és ballarina-performer i coreògrafa; les seves peces escèniques i creacions audiovisuals tenen l'objectiu de traçar noves narratives en la dansa i la performance que permetin replantejar els formats de creació. La seva proposta artística destaca pel compromís, l'humor i la ironia, amb moviments poc usuals que juguen amb els límits del cos. Paral·lelament a la seva obra pròpia, treballa amb altres artistes tant del món de la dansa i la performance com de l'audiovisual, el cinema i el teatre: Marta Pazos, Marie Gyselbrecht, Javier Ambrossi i Javier Calvo, Núria Guiu, Les Impuxibles, Pablo Messiez, Rigoberta Bandini… entre molts altres.
Creació, direcció i interpretació Mabel Olea / Dramatúrgia Marc Cartanyà / Música Will Ross / Il·luminació i escenografia Oscila / Vestuari Joan Ros / Producció Cristina Sanz-Gadea
Amb el recolzament CCCB, Fabra i Coats, L'Estruch fàbrica de creació de les Arts en Viu, Beques Barcelona Crea 2023, Beques OSIC 2023, Palau Alòs i Grec Festival / Residència nunart
Josep Cercós i Fransí (Barcelona, 1925-1989) va desenvolupar una trajectòria que, tot i que avui és poc coneguda, resulta clau per comprendre els processos de renovació de la música a Catalunya durant la segona meitat del segle XX. En el marc de l'any commemoratiu del centenari del seu naixement, aquesta exposició proposa contribuir al coneixement de la seva figura i situar-la en el context cultural i musical del seu temps.
Cercós, pianista i compositor, s'estima la gran tradició de la música clàssica i, alhora, està atent al trencament que significa la música del segle XX. A finals dels anys quaranta participa en les trobades de joves compositors a l'Institut Francès de Barcelona i, poc després, viatja a l'estranger, a Suïssa, per estudiar els fonaments de la "música nova". És, doncs, un dels pioners de l'avantguarda musical catalana. A finals dels cinquanta intenta poder viure de la composició i prova fortuna a Barcelona, Madrid, París i Ginebra. A finals dels anys seixanta, desencisat de les dinàmiques imperants, inicia un procés d'allunyament de l'experimentació musical més rupturista.
Cercós viu una joventut i una maduresa plenes de dificultats econòmiques dins la gris Barcelona del franquisme. En aquest clima enrarit s'aproxima als mons de les arts plàstiques, del ballet i del teatre, i pren consciència, com tants altres artistes i intel·lectuals del moment, de la necessitat de resistir-se políticament i públicament a la dictadura.
Cercós entén la música com quelcom vertaderament seriós. En respecta la tradició i, tot i voler-la renovar, s'oposa a algunes derives experimentals pròpies de certes avantguardes, que considera que la violenten, i hi pren distància. La seva música és nova i, alhora, inclassificable dins dels "ismes" musicals d'aquells anys, motiu pel qual ha estat difícil d'encaixar-la en les històries de la música catalana. Normalitzar la cultura del país implica, també, integrar-hi camins heterodoxos com el de Cercós.
Comissariat: Bernat Cabré i Helena Martín-Nieva.
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Charlie Cunningham és el cantautor britànic que ha sabut convertir la intimitat en una experiència universal. Amb el seu so reconeixible, la seva veu delicada i una manera de tocar la guitarra marcada per l'empremta del flamenc après a Sevilla, s'ha consolidat com una de les veus més singulars de l'escena actual. Disc rere disc ha construït un univers sonor on conflueixen el folk, el minimalisme i les textures ambientals, guanyant-se el respecte del públic i la crítica.
Ho ha demostrat amb gires internacionals i discos que l'han situat al costat de referents com José González o Nick Drake. Ara, Charlie Cunningham prepara una petita gira en solitari per Espanya, un retorn carregat de significat personal: actuar en els escenaris del país que el va inspirar i va donar forma al seu estil únic. I farà parada a Barcelona a La Paloma, el 26 de febrer!