L'any 1888, Barcelona vivia un moment d'expansió urbanística sense precedents, afavorit en gran part per les fortunes provinents de les colònies. Famílies que havien fet riquesa al Carib retornaven a Catalunya i invertien els seus capitals en la transformació de la ciutat. Aquests beneficis tenien l'origen en negocis colonials que depenien, en gran mesura, del treball forçat de persones esclavitzades.

Quins rastres d'aquest passat persisteixen avui als carrers de Barcelona? Quins edificis, places i monuments són testimonis d'aquest llegat colonial i esclavista? Aquesta xerrada proposa una mirada crítica sobre l'espai urbà per identificar i comprendre aquestes empremtes sovint invisibilitzades.

La xerrada anirà a càrrec d'Oriol López Badell, historiador i coordinador de l'Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB, ha co-editat recentment el llibre "¿Qué hacemos con el pasado colonial? Justícia, reparación y memoria". També és membre actiu de l'Associació Conèixer Història, dedicada a estudiar i difondre la història de la ciutat.

L'escriptora Jeanette Winterson, creadora imprescindible de la literatura anglosaxona, torna al CCCB per compartir la seva mirada única sobre la literatura, coincidint amb la publicació d'Un Aladí i dues llànties.

Jeanette Winterson és una de les grans autores de la literatura contemporània actual. Tota la seva obra traspua la defensa de la paraula literària i de la imaginació com una eina per rebel·lar-se contra la norma i els valors convencionals i és també una indagació contínua del sentit de l'amor, en totes les seves manifestacions.

En motiu de la publicació en català i castellà del seu darrer llibre, Un Aladí i dues llànties (Periscopi i Lumen, 2026) i la investidura com a Doctora Honoris Causa per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'autora visita al CCCB per oferir una nova versió d'un dels contes més universals, Les mil i una nits, i una vegada més, buscar el vertader sentit d'explicar històries i defensar la imaginació com una eina imprescindible davant dels temps més foscos.

Amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya, Edicions del Periscopi i Lumen.

Servei de traducció simultània anglès – català.

Vine a conèixer les exposicions del CC Can Felipa.

L'artista Fito Conesa presenta una partitura inspirada en l'obra teatral Ubú Rei, d'Alfred Jarry. Es tracta d'una performance site-specific en la qual, durant aproximadament 15 minuts, una seqüència de glissandos, síncopes i melodies fragmentades conformen un exercici d'ordre i caos, de recerca i fracàs d'un patró normatiu. La peça Desfilar l'ornament és un cant a allò anàrquic, a la dificultat d'avançar i de compondre des de l'absència d'estructura en temps regits per la norma. Tres músics interpreten una peça d'arrel clàssica i devenir contemporani: veus que es busquen i es freguen tímidament, teixint, en sincopada similitud, una filera d'acords a la recerca d'un possible acord.

Aquesta peça ha estat activada prèviament a Hauser & Wirth, Menorca, i al F_estival Fuego Fatuo_, Oporto.

Walker Evans (1903–1975) és una figura essencial de la fotografia moderna i un dels grans cronistes visuals dels Estats Units del segle XX. Les seves imatges, d'aparença senzilla però de profunda complexitat, retraten amb lucidesa la vida quotidiana, els paisatges urbans i els rostres anònims d'un país en transformació. Pioner de l'estil documental, Evans va combinar una mirada directa i austera amb una curiositat inesgotable pels signes de la cultura popular, que li va portar a definir una època al mateix temps que la va qüestionar.

L'exposició Walker Evans: Now and Then, comissariada per David Campany, director creatiu de l'International Center of Photography de Nova York, proposa una àmplia revisió de la seva obra i de la seva influència duradora en generacions d'artistes. Reuneix fotografies i projectes clau que recorren tota la seva trajectòria —des dels autoretrats dels anys vint fins als seus experiments amb Polaroid en els setanta— juntament amb llibres i publicacions que reflecteixen la seva inesgotable capacitat d'observació. A través d'aquest conjunt, la mostra revela a un creador que no sols va documentar el món que li envoltava, sinó que també va convidar a qüestionar la naturalesa de la fotografia i la percepció mateixa de la realitat.

El pròxim dijous, 26 de febrer a les 18.30 h es presentarà a la Biblioteca Pública Arús el llibre Lady Detective: Las primeras investigadoras del crimen en la realidad y la ficción, a càrrec del seu autor, José A. Bonilla. L'acte comptarà també amb la participació de la prologuista de l'obra, la Dra. Sheila Queralt.

Un apassionant i il·lustrat viatge en el temps que retorna a la dona el protagonisme, tant en la ficció com en la realitat, en la lluita contra el crim, en una època en què socialment el treball policial o detectivesc es considerava exclusiu dels homes. El recorregut va des de Kate Warne, considerada la primera dona detectiu, fins a Jessica Fletcher, una de les detectives més conegudes de la televisió. L'obra compta amb el pròleg de la mediàtica Dra. Sheila Queralt, lingüista forense.

José A. Bonilla Hontoria (Sabadell, 1969), biòleg i bioquímic de formació, és un escriptor espanyol conegut per la seva obra narrativa en els gèneres de la ciència-ficció, el terror i la novel·la negra. Ha publicat nombroses novel·les, entre les quals destaquen La Inconquistable, Pétalos de acero, Ciudad espejo i Haiku para un cadáver. Diverses de les seves obres han estat finalistes o guardonades en premis literaris com el Premi Domingo Santos, el Premi de Terror Ciudad de Utrera o el Premi Internacional de Novel·la Negra BMB 2023. La seva producció destaca per la combinació d'elements clàssics del gènere amb trames originals.

La Dra. Sheila Queralt Estévez (Balaguer, 1987) és lingüista forense, directora del laboratori SQ-Lingüistas Forenses i perita judicial en anàlisi lingüística per a casos civils i penals, tant a escala estatal com internacional. És doctora en Ciències del Llenguatge per la Universitat Pompeu Fabra i professora en diverses universitats. Ha col·laborat amb diferents cossos policials analitzant textos i comunicacions amb l'objectiu d'aportar proves lingüístiques a les investigacions. És autora de diversos llibres divulgatius sobre lingüística forense.

Aquesta xerrada aborda el patrimoni perdut o esborrat de Nou Barris i els processos de transformació urbana que han marcat els diferents barris del districte. La sessió posa el focus en la relació entre les restes físiques que han perviscut, allò que ha desaparegut i l'impacte d'aquestes absències en la memòria col·lectiva i la identitat del territori.

Des d'una mirada plural, es reflexionarà sobre les intervencions urbanístiques, els enderrocs, les rehabilitacions i la fragilitat d'alguns entorns, així com sobre la necessitat d'ampliar el concepte de patrimoni incorporant-hi dimensions socials, històriques i de sostenibilitat.

La sessió s'estructura a partir de quatre aportacions breus i un debat obert amb el públic, dinamitzat per Nirvana Amaya, historiadora de l'art i veïna de Nou Barris.

Amb Jordi Sànchez, de l'Arxiu Històric de Roquetes, Júlia Brull Palou, d'Oasiurbà, i Angie i Camila, de Descoloniza BCN Tour

El Born. Museu d'Història de Barcelona acull la tertúlia Teoria del caos: el món és predictible?, organitzada pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Per què no podem predir la meteorologia més enllà d'una setmana? És possible anticipar el comportament dels mercats financers? Podem entendre —i predir— la dinàmica del cervell? La teoria del caos va revolucionar la ciència en mostrar que el món pot ser, alhora, profundament matemàtic i sorprenentment imprevisible.

**Conductor: **

Ricard Solé, físic, biòleg, investigador i comissari de l'exposició La invenció del temps.

**Ponents: **

J. Doyne Farmer, economista i científic expert en l'aplicació en l'economia de sistemes complexos i la teoria del caos, pioner en predicció computacional.

Eva Miranda, catedràtica a la UPC, investigadora al CRM i membre de l'Institut Henri Poincaré.

Josep Cercós i Fransí (Barcelona, 1925-1989) va desenvolupar una trajectòria que, tot i que avui és poc coneguda, resulta clau per comprendre els processos de renovació de la música a Catalunya durant la segona meitat del segle XX. En el marc de l'any commemoratiu del centenari del seu naixement, aquesta exposició proposa contribuir al coneixement de la seva figura i situar-la en el context cultural i musical del seu temps.

Cercós, pianista i compositor, s'estima la gran tradició de la música clàssica i, alhora, està atent al trencament que significa la música del segle XX. A finals dels anys quaranta participa en les trobades de joves compositors a l'Institut Francès de Barcelona i, poc després, viatja a l'estranger, a Suïssa, per estudiar els fonaments de la "música nova". És, doncs, un dels pioners de l'avantguarda musical catalana. A finals dels cinquanta intenta poder viure de la composició i prova fortuna a Barcelona, Madrid, París i Ginebra. A finals dels anys seixanta, desencisat de les dinàmiques imperants, inicia un procés d'allunyament de l'experimentació musical més rupturista.

Cercós viu una joventut i una maduresa plenes de dificultats econòmiques dins la gris Barcelona del franquisme. En aquest clima enrarit s'aproxima als mons de les arts plàstiques, del ballet i del teatre, i pren consciència, com tants altres artistes i intel·lectuals del moment, de la necessitat de resistir-se políticament i públicament a la dictadura.

Cercós entén la música com quelcom vertaderament seriós. En respecta la tradició i, tot i voler-la renovar, s'oposa a algunes derives experimentals pròpies de certes avantguardes, que considera que la violenten, i hi pren distància. La seva música és nova i, alhora, inclassificable dins dels "ismes" musicals d'aquells anys, motiu pel qual ha estat difícil d'encaixar-la en les històries de la música catalana. Normalitzar la cultura del país implica, també, integrar-hi camins heterodoxos com el de Cercós.

Comissariat: Bernat Cabré i Helena Martín-Nieva.

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Què tenen en comú l'ovella Dolly, la fecundació in vitro, el control poblacional del segle XX o l'impacte d'internet en la reproducció assistida?

En aquesta visita crítica, Rebecca Close proposa un recorregut per moments clau de la història tecnològica de la reproducció a partir de Calculating Empires, una instal·lació que es pot veure a l'exposició Matter Matters. Dissenyar amb el món.

Al llarg de l'itinerari, posarem el focus en com el coneixement científic ha transformat la biologia reproductiva des del segle XIX fins avui i en quin paper han tingut els cossos (humans i animals) en aquests canvis. També s'abordaran connexions entre laboratoris, polítiques públiques i mitjans de comunicació (inclòs el cinema), per a ampliar la mirada més enllà de la reproducció entesa només com un assumpte familiar o lligat al cos femení.

Rebecca Close treballa entre la pràctica artística i la recerca en estudis de ciència i tecnologia. És doctora per la Universitat de Aalto (2023), ha estat investigadora convidada en ReproSoc (Universitat de Cambridge, 2022) i desenvolupa actualment el projecte Imaging/*Imagining Reproductive Crisi, en col·laboració amb el Institut d'Història de la Ciència (UAB) i University College Cork, amb finançament de Marie Skłodowska-Curie Actions.

Carlos Pérez Siquier (Almeria, 1930–2021) és una figura central de la fotografia espanyola i un dels grans renovadors del llenguatge visual del segle XX. Des de la seva ciutat natal, on va residir tota la seva vida, va desenvolupar una obra moderna i poètica, que reflecteix amb sensibilitat i ironia les transformacions socials i culturals d'Espanya a través d'una perspectiva antropològica. Pioner del color i fundador, al costat de José María Artero, de l'Agrupación Fotográfica Almeriense i de la revista AFAL, va contribuir de manera decisiva a consolidar la fotografia com a disciplina artística.

L'exposició PÉREZ SIQUIER. Col·leccions Fundació MAPFRE reuneix una rellevant selecció d'obres de l'autor, incorporades des del 2022 als fons de fotografia artística de la Fundació. Presentada al Centre de Fotografia KBr Fundación MAPFRE de Barcelona, represa la gran retrospectiva que degué clausurar-se prematurament a causa de la pandèmia de la COVID-19. A través de sèries emblemàtiques com La Chanca, Informalismos o La playa, la mostra recorre la transició de Pérez Siquier del blanc i negre al color, posant en relleu la seva mirada singular, la seva capacitat per a transformar el quotidià en extraordinari i la seva aportació decisiva a la modernitat fotogràfica espanyola.